ELS PROGRAMES PSICOPEDAGÒGICS
Emmarcats en el paradigma evolutiu estructurat per Cambrodí, els Programes Psicohabilitatius i Psicopedagògics són una sèrie de propostes que dinamitzen el currículum per a millorar l’atenció de la diversitat de necessitats que presenten els alumnes i van dirigides a generar l’activació de la seva capacitat cognitiva en les persones amb dificultats.
Per als centres específics i les unitats específiques dels centres ordinaris es plantegen, a més a més, aquestes propostes psicopedagògiques articulades en forma de nivells i agrupacions lògic-evolutives, dirigides a facilitar el disseny de la resposta a les necessitats educatives de l’alumne.
Per a l’aplicació dels Programes Psicopedagògics en forma de nivells o agrupacions, recomanem partir de l’avaluació de les competències de l’alumne amb el Mètode Dimensional o amb les escales d’Observació, per a poder determinar la situació evolutiva cognitiva en què es troba l’escolar.
Són Programes Psicopedagògics articulats a través de factors i dispositius didàctics. Aquests factors i dispositius que intervenen en el currículum estan compresos en els tres blocs següents: els Continguts, els Mecanismes d’Activació Cognitiva i els Processos d’Afirmació Cognitiva.
ELS CONTINGUTS
Estan constituïts pel conjunt de matèries que han de ser objecte de l’adquisició cognitiva. Inclouen els coneixements Nominals i els Relacionals, ambdós necessaris per assumir el procés d’adquisició de la identitat dels objectes.
A) Els coneixements Nominals són de signe designatiu i condueixen al coneixement del nom de cada cosa, diferents per a cada un d’aquests com a signe d’identificació. Són coneixements que emanen de l’objecte i que l’alumne ha d’extreure de la seva pròpia idoneïtat.
B) Els coneixements Relacionals són comuns per a tot el contingut nominal i són els que introduiran en ells un gran nombre de “transformacions” en la seva funció, en la seva situació, en les seves qualitats, etc. Implica que són coneixements que cal inserir-los en l’objecte referenciat i que juguen un paper transcendental en la construcció de la limitació, ja que el discapacitat mental acostuma a assumir-los, no en el seu significat relacional sinó com a nominals i mancats, per tant, del seu valor relatiu.
ELS MECANISMES D’ACTIVACIÓ COGNITIVA
Inclouen els recursos didàctics que el professional haurà de posar en acció per optimitzar els aprenentatges. Entre els quals destaquen, en l’educació de l’alumne amb n.e.e., els cinc següents:
- A) L’experiència vital, social i lúdica del subjecte.
- B) L’activació de la representació mental cinèsica.
- C) L’exploració física (creativitat, causa-efecte, etc.).
- D) La dialèctica a través de la negació i del conflicte.
- E) La descentració (respecte als altres i respecte als objectes).
ELS PROCESSOS D’AFIRMACIÓ COGNITIVA
Són aquells processos que asseguren i afirmen l’adquisició dels coneixements de tota mena. Són combinacions lògic-representatives denominats Nuclis-Base d’Organització Lògica i d’Organització Representativa.
A) Nuclis-Base de Organització lògica:
- Operacions de combinació.
- Operacions de relació i interrelació.
- Operacions d’intercanvi i de negació.
- Operacions de classificació.
- Operacions de causa-efecte.
- Processos conduents a la identitat qualitativa.
B) Nuclis-Base d’Organització Representativa:
- La representació mental cinèsica.
- Els processos d’imitació en totes varietats.
- La identificació i l’expressió d’imatges gràfiques.
- La representació mental de la conservació de la qualitat dels objectes.
Els diferents factors i dispositius s’organitzen, segons els criteris pertinents, en les programacions individuals i de grup. Tot això permet l’avaluació contínua dels progressos dels alumnes, l’elaboració dels informes, la coordinació amb altres professionals, etc.