El Mètode Dimensional s’aplica individualment a persones amb edats evolutives compreses entre els 3 i els 8-9 anys. Poden tenir edats cronològiques més altes, depenent del grau d’afectació que els hagi produït la seva limitació intel·lectual o poden tenir edat cronològica inferior a l’evolutiva si es tracta d’una persona que evoluciona amb sobredotació (precoç, talentós o superdotat).
El contingut que avalua de manera funcional el Mètode Dimensional s’articula a través de cinc grans camps de competències o Dimensions, que poden avaluar-se de forma independent. La seva denominació i contingut són les següents:
– Motórico-cinestésica: la conducta motórica i postural.
– Manipulativa: les possibilitats funcionals de les mans.
– Comunicativa: les possibilitats de comunicació oral i escrita.
– Cognitiva: els coneixements nominals i relacionals.
– Motivacional-social: les motivacions psicosocials, les relacions amb el medi i el nivell d’autonomia.
Al seu torn, cada Dimensió es divideix en cinc sectors de vint ítems cadascun que segueixen un ordre de creixent maduresa evolutiva. Així doncs, el Mètode Dimensional comprèn 25 sectors i 500 referències en total, les més representatives del desenvolupament del subjecte de 3 a 8-9 anys (edats de la tipificació de les mostres).
Estructurat a partir de l’experiència psicopedagògica, la informació que subministra el Mètode Dimensional facilita les tasques dels professionals en la realització de programes psicopedagògics, informes, dictàmens tècnics i adaptacions curriculars a partir de l’anàlisi dels aspectes quantitatius, qualitatius i psicosocials que d’ell s’obtenen.
