L’avaluació és fonamental per a determinar la magnitud i l’evolució de la necessitat o situació a gestionar. I l’avaluació té una doble funció:
a) Inicial, per a informar-nos del punt de partida, acotar-nos, mostrar-nos de què es tracta i fins on abasta el motiu d’avaluació;
b) De seguiment, per a informar-nos (en diferents moments) sobre l’evolució d’aquella situació de partida tenint en compte les intervencions que es van programar per a la seva gestió positiva.
Tota persona està en permanent evolució i, en cap cas, l’avaluació ha de “fixar en el temps” a la persona avaluada. Ha de ser un mitjà per a… no un fi en si mateixa.
Dels diferents tipus d’avaluació que es poden descriure, nosaltres posem l’accent en aquelles dues modalitats que ens permeten determinar:
a) La magnitud i l’orientació del problema o necessitat a abordar (avaluació inicial) i
b) L’evolució i el ritme dels progressos a partir de les intervencions indicades (avaluació de seguiment).
L’avaluació de seguiment ens informa dels progressos, els deterioraments, els ritmes en els canvis, els efectes derivats de les atencions rebudes, etc.
Des de la FAC sempre hem promogut l’avaluació de signe evolutiu, la que ens aporta dades referenciades a l’edat evolutiva de les persones avaluades, per a no confondre’ns amb la seva edat cronològica atès que les persones que no segueixen una “evolució normalitzada” tenen un desfasament entre ambdues edats (més edat cronològica que l’evolutiva en persones “infradotades”; més edat evolutiva que la cronològica en persones “sobredotades”).
Per aquest motiu els instruments d’avaluació de competències que proposem des de la FAC tenen aquest objectiu: indicar l’edat evolutiva de la persona avaluada a partir dels resultats obtinguts.