El Doctor Antoni Cambrodí Aldomà, va néixer a les Borges Blanques (Lleida) el 1910 i va morir a Santiago de Xile el 1994, mentre participava en un Congrés Internacional sobre discapacitat intel·lectual.
Llicenciat en Medicina (Barcelona), Diplomat en Puericultura (París) i Doctorat en Pediatria (Madrid), va desenvolupar la seva activitat professional de Pediatria, a Lleida, durant més de 40 anys.
Va dedicar el seu esforç a l’estudi de la discapacitat intel·lectual i a l’atenció i psicohabilitació dels nens i joves discapacitats. Va estructurar el “Sistema Cambrodí” constituït per 3 importants elements: una Teoria Evolutiva, uns instruments d’Avaluació de Competències i unes propostes d’Aplicació Educativa.
També es va implicar en l’assessorament a les famílies afectades i en l’orientació dels professionals que atenien aquests menors.
Va ser Director de l’Escola d’Assistents Socials de Lleida, membre titular de la Societat Espanyola de Psicologia, “Laus honoris causa” per l’Institut Piaget de Portugal i va ser reconegut per la seva tasca científica amb la Medalla de Plata de la Ciutat de Lleida.
Va ser professor de Psicologia a l’Escola d’Assistents Socials de Lleida i va impartir cursos a Tarragona, Barcelona , Madrid, Lleida, El Ferrol, Lisboa… Va participar en diferents Reunions, Conferències, Cursos, Jornades i Congressos, nacionals i internacionals.
Va publicar 11 llibres, el primer el 1965, Els fills diferents i els dos últims el 1993, l’actual Mètode Dimensional Cambrodí (amb Joan Gràcia i M. Teresa Mercadé) i les Escales d’Observació Sistemàtica (amb Silvia Sastre). A més d’editar nombrosos articles i ponències en diferents publicacions i revistes especialitzades.