Va estructurar el seu propi mètode d’avaluació i recollida de dades per a poder avaluar als nens/es que atenia i que presentaven algun tipus de discapacitat, va fer el seguiment periòdic, durant anys, i va interpretar científicament els resultats, amb l’ajuda de tècnics en estadística, etc.
Tot el qual el va portar a publicar uns “Principis de Psicologia Evolutiva del Deficient Mental” i a estructurar una teoria explicativa del “Procés de Deficienciació”. Això va implicar la revisió i adequació del seu “Mètode Dimensional” d’avaluació de competències.
Finalment va portar les seves propostes a l’aplicació educativa amb l’elaboració de “Programes Psicopedagògics”, que van ser aplicats en diversos Centres d’Educació Especial.
També es va implicar en l’assessorament a les famílies afectades i en l’orientació dels professionals que atenien aquests menors.
Va ser Director de l’Escola d’Assistents Socials de Lleida, membre titular de la Societat Espanyola de Psicologia, “Laus honoris causa” per l’Institut Piaget de Portugal i va ser reconegut per la seva tasca científica amb la Medalla de Plata de la Ciutat de Lleida.
Va ser professor de Psicologia a l’Escola d’Assistents Socials de Lleida i va impartir cursos a Tarragona, Barcelona , Madrid, Lleida, El Ferrol, Lisboa… Va participar en diferents Reunions, Conferències, Cursos, Jornades i Congressos, nacionals i internacionals.
Va publicar 11 llibres, el primer el 1965, Els fills diferents i els dos últims el 1993, l’actual Mètode Dimensional Cambrodí (amb Joan Gràcia i M. Teresa Mercadé) i les Escales d’Observació Sistemàtica (amb Silvia Sastre). A més d’editar nombrosos articles i ponències en diferents publicacions i revistes especialitzades.
