L’estudi de les limitacions i la investigació sobre la pràctica psicopedagògica van portar al Dr. Cambrodí a plantejar importants conclusions científiques que exposà en el seu llibre “Principis de Psicologia Evolutiva del Deficient Mental”, Editorial Herder, Barcelona 1983. I en altres dos llibres, agrupats sota el tema “Psicologia de la Deficiència Mental”, queden exposats “El Procés de Deficienciació”, Editat per Caixa de Barcelona, Tarragona 1987; i “La combinatòria Relacional”, Editorial Pagès, Lleida 1990.
A partir d’aquests “Principis” articulà el seu denominat Procés de Deficienciació per a donar compte de la possible evolució que es produirà en la construcció de la intel·ligència de tot subjecte afectat per insuficiències, deficiències o discapacitats intel·lectuals si no intervenim de manera lògica i adient. Aquest “Procés” es basa en tres Criteris i en tres Seqüències.
CRITERIS
LLEGIR MÉS
A) Criteri evolutiu: Planteja les necessitats educatives no com un fet estàtic sinó canviant, en curs de transformació. No es tracta de veure al subjecte tal com és en un moment determinat si no tal com va sent al llarg del procés evolutiu.
B) Criteri cognoscitiu: Sobre el procés cognitiu rau l’especificitat de la condició de necessitat ja que, fonamentalment, la necessitat educativa és de base cognitiva, interpretant el sistema cognitiu en el més ampli sentit, emparant sota les seves influències totes les altres àrees del desenvolupament. Aquest protagonisme cognitiu s’evidencia a través de la successiva evolució del retard i de la desestructuració, que acaben conferint a la intel·ligència deficitària una dinàmica que li és pròpia, diferent de la del nen “normal”.
C) Criteri constructivista: El subjecte amb n.e.e., a mesura que en el curs del seu procés evolutiu va desestructurant la seva funció cognitiva, va estructurant la seva limitació. Del que es dedueix que aquesta deficiència evolutiva és, en major o menor grau, “construïda” en el curs del seu propi desenvolupament.
SEQÜÈNCIES
LLEGIR MÉS
A) Seqüència Causal, en la qual les diferències quantitatives inicials, derivades de les insuficiències d’organització biològica (dinàmica representativa, descentració i deduccions lògiques) i de la interacció ambiental (experimentació física, contradicció-negació), produeixen llacunes representatives i inconnexions de l’acció-representació.
B) Seqüència Generatriu, en la qual a partir d’aquelles llacunes i inconnexions, es produeix la creació de processos combinatoris i relacionals lògic-representatius insuficients i/o defectuosos (imperfecta discriminació transanalògica, defectuosos processos d’anàlisi, imperfeccions en la identitat qualitativa, creació d’estructures heterotòpiques de conducta , imperfecta adquisició de coneixements relacionals, defectuosos processos de síntesi, imperfeccions en la identitat quantitativa).
C) Seqüència Efectora, en la qual mitjançant aquells processos de combinació relacional es consolida el procés deficienciador, per desestructuració cognitiva, en unes diferències qualitatives finals.
De tal manera que, el que en un principi són insuficiències i riscos, en certa mesura reversibles, esdevenen deficiències consolidades i irreversibles. Per això és tan important conèixer el procés, avaluar periòdicament als subjectes amb n.e.e., conèixer les maneres d’incidir en aquest procés i anar reajustant les intervencions, periòdicament, per evitar que es consolidin les insuficiències en diferències qualitatives.
Les últimes propostes d’intervenció que va proposar el Dr. Cambrodí van encaminades a incidir en aquest procés de construcció de la intel·ligència de manera defectuosa, situant en l’àmbit central la Combinatòria Relacional (tipus de combinacions, complexitat i nombre d’aquestes que es produeixen en cada acció, etc. ).
